La substitució lingüística al barri de Benalua
sábado, 17 de noviembre de 2007La substitució (al barri de Benalua) es va produir als anys 10 del segle XX:
El centre antic d'Alacant (barri de Santa Creu) i l'oest de la perifèria urbana (barris de Benalua i Sant Blai), a una banda i altra del centre modern, són les primeres zones on s'escampa, en el seu descens social, la interrupció de la transmissió intergeneracional del català (vegeu Fig. 3). El darrer decenni que hem considerat como a final d'aquest procés per al centre modern (1910-1920) és el primer decenni castellanitzador en aquests barris. Això és, quan comencen a minvar els casos d'individus castellanitzats per primer cop entre les classes altes, és quan sorgeixen els primers casos entre les classes baixes d'aquesta zona pròxima al centre urbà modern.
Els casos que hem recollit de castellanitzación primerenca al centre antic i la perifèria oest (entre 1911 i 1919) són perfectament reversibles i corresponen a parlants que han readquirit el català com a primera llengua. En canvi, a partir de 1920, els individus que són pujats en castellà ja mostren un català com a llengua secundària, fet que palesa una ràpida generalització del fenomen. En els anys 30, seguint aqueta tònica, els infants educats en català ja constitueixen una minoria. A la vista d'aquesta cronologia, es desprèn que el procé té un desenvolupament molt més accelerat que al centre modern.
FONT: Montoya Abat, Brauli, LA DIFUSIÓ SOCIAL DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA A LA CIUTAT D'ALACANT. ASSAIG D'UNA CRONOLOGIA.
Etiquetas:
6 comentarios:
-
Guau!! realmente uno aquí nunca sabe cuándo se acaba lo que se puede hablar sobre el barrio!! yo sólo he oído hablar en valenciano a los vendedores de los pueblos que vienen al mercadillo y a alguien de lejos cuando he pasado junto a la hoguera o la barraca...
-
Salgo del armario, jejeje: hablo valenciano y he vivido siempre en Benalúa. Claro que mis padres son de un pueblo y llegaron a Alicante en los 80. Yo he escuchado a muy poca gente hablar en valenciano en el barrio. Por lo general gente mayor, en ocasiones abuelos de amigos o vecinos. Y siempre he visto con mucha tristeza que muchos de ellos renunciaran a educar a sus hijos en su propia lengua. Qué país tan complicado tenemos.
Hablan de nosotros